És evident que els músics i els cantants són els veritables protagonistes de les més de quatre dècades d’història del blues a la ciutat comtal. Van ser ells els que, amb la seva creativitat, el seu treball i la seva lluita quotidiana contra les modes que semblaven condemnar-los a un ostracisme underground, van aconseguir aixecar una escena que, des dels inicis dels anys vuitanta del segle passat, es va convertir en un referent per al gènere arreu d’Espanya.

Però també és cert que des del primer moment han estat acompanyats per un grup d’aficionats, modest en nombre però entusiasta i fidel, que han apuntalat aquesta escena bluesera i n’han permès la consolidació. Aquest suport incondicional s’ha materialitzat en entitats i associacions que, amb més entusiasme que mitjans, han contribuït decisivament a difondre l’activitat dels artistes i els han donat suport concert rere concert. La constància i l’obsessió d’aquestes organitzacions, habitualment poc organitzades, si se’m permet la ironia, han estat l’argamassa que ha consolidat el blues a Barcelona, en una versió sui generis del lema dels mosqueters «Tots per a un i un per a tots»… O bé, com diuen que va dir Michael Jordan: «El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats».

Manuel López Poy