Enganxat a la guitarra elèctrica des de la infància, el doctor Mas va arribar al blues pel cordó umbilical d’una de les seves cançons favorites, «Red House» de Jimi Hendrix, un dels primers músics que va tenir com a referència. Va crear el seu primer grup de rock amb només divuit anys, a començaments dels anys setanta, i des de l’aleshores no ha deixat d’entusiasmar-se cada cop que puja a un escenari, lluint sempre un somriure amable i sorneguer, exhibint virtuosisme mentre s’embriaga de blues amb els habituals solos tocats amb la guitarra per darrere l’esquena, com feia el vell Charlie Patton i han imitat centenars de bluesmen de totes les èpoques. Home afable i educat fins a l’extrem, aquest veterà ha sabut guanyar-se el respecte i l’afecte dels companys de les noves fornades i també del públic del blues, una música màgica que el té completament captivat i de la qual destaca la llibertat, l’emoció i la tradició, que sempre hi és present. Després de més de quatre dècades, la música del diable li ha proporcionat l’oportunitat de viure grans experiències, conèixer i tocar amb grans músics i millors persones que, segons la pròpia confessió: «m’han aportat felicitat i han donat sentit a la meva vida».