El seu punt de partida van ser els grups britànics dels seixanta i els setanta, i va començar a investigar amb el seus germans, de nord a sud i cronològicament, de Chicago al Mississipí, fins a les arrels africanes: «Vaig fer un viatge a Mali i vaig haver de parar perquè, com em va advertir un amic meu, hauria acabat escoltant algú que colpejava una pedra amb un pal». Va arribar a Barcelona el 2008 cercant l’escena rockanrolera, però va trobar moltes jam sessions de blues que connectaven amb la música que li agradava, i es va submergir en l’ambient formant grups de fortuna volàtil que resumeix amb humor: «El patró sempre és el mateix, jo els fundo i després em fan fora». El 2013 va muntar Las Balas Perdidas, amb un punt underground, un estil personal, temes propis i un repertori que fa la ruta del rock’n’roll al blues, del qual va quedar enganxat per la seva simplicitat aparent, el seu ritme sincopat i la capacitat per transmetre emocions amb pocs elements, i que, a més de reportar-li bons amics, alimenta la seva capacitat creativa: «Com que no puc separar l’obra de l’artista, m’ha donat una filosofia de vida i molta ajuda en moments d’adversitat».