«En comptes d’arribar al blues, el blues va arribar a mi». La descripció té la mateixa simplicitat aparent que el mateix blues, però també la mateixa substància profunda, i descriu la cruïlla de músiques i persones que el van conduir a un gènere amb el qual va topar d’una manera que descriu amb ironia: «Vaig arribar-hi sobri i vaig decidir interpretar-lo borratxo». Aquest guitarrista versàtil i de talent, és tan capaç de filar frases d’enginyosa lucidesa com de seduir el públic amb un blues interpretat amb el fingerpicking més exquisit, d’emocionar-lo amb una balada d’aires country o d’agitar l’esperit més rovellat amb un rock’n’roll frenètic. Dedicat professionalment a la música des de fa poc més de quinze anys, a més de les seves bandes habituals, posa la guitarra al servei de formacions tan prestigioses com la Barcelona Big Blues Band (B4) o els Saxofonistas Salvajes. El blues el va seduir per la capacitat de transmetre sentiments profunds amb poc mitjans, el llenguatge universal i «per descomptat, la capacitat blasfema». També li va donar una família anomenada A Contra Blues amb la qual ha trepitjat centenars d’escenaris i ha viscut experiències que li han enriquit l’ànima, segons confessa ell mateix.