Aquest guitarrista virtuós, com tants altres, va transitar pel camí invers de la música negra i, a partir del rockabilly, va acabar arribant al blues. Es va instal·lar a Barcelona a finals dels noranta i aquí va estudiar guitarra i es va convertir en una figura del jazz manouche, amb unes elogiades composicions pròpies i originals, unint la tradició amb una visió personal i innovadora. La passió, unida a la tècnica, l’han permès llaurar-se un prestigi internacional, al nivell de Stochelo Rosenberg o Christian Escoudé, actuant en els festivals més prestigiosos. També ha participat en gravacions recopilatòries del millor gypsy jazz mundial i la seva música ha arribat  al cinema amb la banda sonora de la pel·lícula de Woody Allen, Vicky, Cristina, Barcelona. Apassionat de la música negra d’arrel, transita amb absoluta solvència per la música de Nova Orleans, el jazz tradicional, la música balcànica o el blues, una música que admira per la seva profunditat i versatilitat: «Honestament: l’escala de blues em sembla una combinació sonora fulminant. La pot fer servir Henri Mancini i crear melodies atòmiques, la pot utilitzar John Lee Hooker i donar sentit a la seva existència humana».