La seva passió per fer música bufada es va desfermar quan tot just aixecava uns pams del terra i va començar a tocar la xeremia. A principis dels noranta va descobrir el saxo, que qualifica com «el millor instrument del món», i va començar a estudiar-lo al conservatori del Liceu. A mitjans de la dècada s’integra a The Big Jamboree i queda atrapat pel blues. «Em va captivar perquè és una música molt visceral, plena d’emocions reals i properes. La seva força i la seva simplicitat em van decidir a interpretar-lo. Em permet ser autèntic, explicar històries i emocions d’una manera molt propera». La seva incorporació a Los Rebeldes, a principis dels 2000, li obre una nova etapa professional que va durar setze anys i que el va col·locar entre els millors i més espectaculars saxofonistes del país. El 2009 emprèn el seu camí en solitari, es converteix en un dels referents del blues barceloní i emprèn una carrera que el porta a col·laborar amb primeres figures nacionals i internacionals, en una àmplia gamma d’estils, sempre enganxat als orígens: «El que més m’atrapa del blues és que no hi ha barreres. Pots ser completament lliure damunt l’escenari, sentir-lo i expressar el que portes dins sense filtres»