Aquest mestre de la guitarra slide, com tants músics de la seva època, va recórrer el camí invers des del rock’n’roll original i el blues rock anglès del seixanta, per arribar a l’essència de la música afroamericana. Als setze anys, molt tard per als estàndards actuals, com afirma ell mateix, va començar a tocar la guitarra, disseccionant el Get Yer Ya Ya’s Out dels Rolling Stones, l’Stupidity dels Dr. Feelgood i fins i tot el Matrícula de honor de Tequila. Va començar a actuar professionalment amb el grup de referència del moviment mod del nostre país, Brighton 64. En els primers temps va formar part de la mítica Harmònica Zúmel Blues Band, cosa que el situa entre els pioners d’un gènere del qual admira, per damunt de tot, «El sentiment i la improvisació que fa que el mateix tema mai soni igual» i que li ha permès treballar colze amb colze amb mites del blues, tocar amb llegendes com Memphis Slim, Champion Jack Dupree, Billy Branch o John Primer, o conèixer en persona grans estrelles del blues de tots els temps, com B.B. King, Albert King, Clarence Gatemouth Brown o Johnny Copeland.