Va venir al món en els dies en què els Stones llançaven «Miss You» i el seu pare era baixista dels Yaks, un grup pioner de rock a Cerdanyola del Vallès, escenari d’un dels festivals de blues més antics del país, de manera que gairebé no va tenir cap altre remei que abraçar des de nen la música americana, del blues al rock’n’roll, passant pel country i el rhythm&blues. Amb catorze anys va començar a tocar la guitarra de forma autodidacta i a amarar-se de blues als locals de la seva ciutat. El 2005 va començar a fer camí als escenaris d’aquests mateixos establiments, primer tocant en diversos projectes locals, i després amb la seva pròpia banda, Carlos Navarrete Trio, tocant en diversos grups del panorama del blues barceloní o acompanyant músics internacionals que visiten la ciutat, com Kirk Fletcher. Recorre els festivals del país, complint el somni que va tenir de jovenet, quan va caure captivat i va pensar que potser algun dia ell també podria fer el que escoltava en els discos d’Albert Collins, Jeff Healey o Stevie Ray Vaughan, i que avui l’omple i l’allibera: «Pujar a l’escenari m’aporta llibertat i és una altra manera de comunicar-me d’una forma més profunda. El blues és la meva medicina emocional».