Irreverent, políticament incorrecte, enginyós i inclassificable, fa servir el carregador de la sinceritat per deixar les coses clares des del començament: «Jo no sóc un músic de blues, no tinc un estil musical concret, però a tots els meus discos hi ha algun tema del gènere». Malgrat que va néixer a Barcelona, va passar part de la seva vida a Ciutat de Mallorca, en els bars de la qual va començar a avesar-se a començaments dels anys noranta com a cantautor polifacètic que fa servir les eines del teatre per explicar les seves històries embolcallades amb un humor sarcàstic. El 2001 va tornar a Barcelona i es va integrar en l’escena underground, sempre marcant el seu territori musical particular, però amb un peu amb el blues, o tots dos, com quan va gravar Daniel Higiénico Blues Experience l’any 2017, un disc dedicat íntegrament a un gènere pel qual sempre ha sentit admiració: «Sempre m’ha fascinat tot el que es pot fer amb una roda d’acords de blues. És com solcar l’infinit». Com ell mateix reconeix, potser no és un músic de blues, però en té tota l’actitud.