Pocs pianistes poden lluir al seu currículum l’eximi ofici de crupier, i potser per això ha desenvolupat una habilitat especial per repartir joc des de l’escenari. Sense perdre el seu somriure de murri, ha recorregut el camí invers que va del rock’n’roll al blues, amb residència estable al boogie woogie. El noi que va començar actuant a les jams de la històrica sala La Boîte s’ha convertit en un artista amb milers de quilòmetres a l’esquena, que ha consolidat un projecte musical, Wax & Boogie, amb la seva companya Ster Wax, de projecció internacional. Devot dels clàssics, Al Copley, Memphis Slim i Meade Lux Lewis són part del santoral particular d’aquest infatigable pianista, que posa l’ànima en tot allò que fa i té en el frenesí del directe la seva millor arma per engalipar el públic. Encara que el boogie li hagi arrabassat l’ànima, el seu cor pertany al blues: «D’alguna manera la meva vida gira al voltant d’aquest estil. A través del blues vaig trobar la persona amb qui comparteixo la meva vida, i a més m’ha permès conèixer gent honesta, viatjar i compartir moments increïbles en llocs insòlits… conscient que són moments que potser una vida convencional no et donarà».