Aquest pianista talentós i enèrgic va caure a la marmita dels ritmes afroamericans en una llar familiar on s’escoltava música d’arrels, principalment swing i jazz. I una cosa va dur a l’altra: «El blues va arribar com a conseqüència lògica, al costat del rhythm&blues i el rock’n’roll». I sí, va ser un amor a primera vista: «Gairebé de seguida vaig saber que aquesta música es quedaria amb mi com a referent durant la resta de la meva vida». Abans dels divuit ja tocava amb orquestres de ball i des d’aleshores ha dut una carrera sòlida en la qual ha col·laborat amb els millors músics, però sempre amb un segell personal que l’ha convertit en un dels pianistes més importants de l’escena barcelonina, que no és poca cosa, tenint en compte el nivell que hi ha a la ciutat. Dalt de l’escenari és un veritable showman, amb un directe aclaparador que connecta directament amb l’essència del rock’n’roll i del blues, una música de la qual n’admira l’esperit: «És una música que surt de l’ànima i que alhora és universal. És un pilar de la música americana d’arrels i és l’estil que més gaudeixo».