Va començar a tocar la guitarra amb dotze anys, i va créixer escoltant rock’n’roll, fins que va decidir estirar del fil i va arribar al moll de l’os: «El blues és l’arrel de tot plegat, i vaig descobrir que el blues tenia més força i profunditat, com a forma d’expressió, que altres gèneres de música». Després dels habituals inicis amb grups d’amics tocant per bars i locals de la ciutat comtal, va decidir enfocar-se més al domini de la guitarra i va elaborar el seu projecte artístic, cosa que el va dur a passar per Detroit i a participar en un parell de formacions. Es va submergir en el blues, un gènere la interpretació del qual, per a aquest versàtil multiinstrumentista, va més enllà del que és simplement musical: «Tocar blues és explorar un món complex de cultura i història, i també explorar-se un mateix». A més, confessa que la pràctica d’aquest estil li ha permès una major llibertat i capacitat interpretativa: «La llibertat d’improvisació i de trencar normes. Una apreciació per al control i la cura de les meves sensibilitats musicals, tempos i ritmes».