Va descobrir el gènere a la seva Argentina natal de la mà d’un dels mites blues d’aquell país, Pappo, que el va animar a rastrejar la música de pioners com Robert Johnson i especialment de músics de Nova Orleans com Dr. John o Professor Longhair. Va fer les primeres passes a La Porteña Jazz Band, la famosa orquestra del seu pare, el conegut «Negro» Mazzanti. Va cobrar el primer sou a l’edat de tretze anys, amb una aparició al programa de televisió Badia & Compañía, i se’l va gastar en unes sabatilles. Tot i que el seu territori és el jazz, el captiva l’atmosfera del blues: «La sonoritat, el feeling que cadascú hi posa per intentar aconseguir l’ambientació adequada, les blue notes». El 1996 va arribar per primer cop a Catalunya i el 2007 es va instal·lar a Terrassa, convertint-se en una figura habitual i reconeguda del panorama de la música d’arrel afroamericana barcelonina gràcies al seu virtuosisme instrumental i el seu coneixement profund del gènere, cosa que li permet transitar amb facilitat per estils diversos com el jazz de Nova Orleans, el swing més càlid i festiu, o els espirituals. Amb més de quatre dècades de música al darrere, es confessa agraït a la seva professió per allò que li ha suposat: «Poder viure fent el que m’agrada, conèixer llocs i gents/cultures diverses, amb tot allò que comporta».