Com tants altres, va arribar al blues cercant els orígens del rock i el rockabilly, però hi va aprofundir quan va començar a estudiar harmònica. Als vint-i-sis anys va crear la primera banda, un duo de blues acústic amb el qual va quedar finalista del concurs de l’SBB, i va començar a actuar regularment en la zona de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. Des d’aleshores ha seguit aprofundint en l’estudi de l’harmònica i ha compaginat la labor docent amb les actuacions en directe, enganxat, segons pròpia confessió, «pel ritme repetitiu i constant del blues, que enganxa fins a entrar en trànsit, per l’emotivitat que comporta i també la ironia i la diversió de molts temes». No només li ha donat una base musical que permet dominar qualsevol tipus de música moderna i improvisar, sinó que també li ha fet complir els seus desitjos més íntims: «M’ha permès complir el somni de ser músic i tocar en directe, crear la meva escola d’harmònica i dedicar-me al cent per cent a la música, a més de conèixer gent genial i llocs fantàstics i arribar a comprendre la música».