Va arribar a Barcelona amb cinc anys, va estudiar al conservatori del Liceu i al Taller de Músics i va començar a treballar com a músic de sessió als dinou anys, després de foguejar-se tocant en grups de rock de diferents disciplines. Però el seu aterratge al món del blues es va produir quan va compartir pis amb Mattia Sinigaglia i Pol Jubany, fundadors del grup La Testapazza, guanyadors d’un dels primers concursos organitzats per l’SBB i en el qual va començar la seva carrera en el gènere. En poc més d’una dècada s’ha convertit en una figura habitual a l’escena barcelonina tocant amb diferents bandes i col·laborant amb músics nacionals i internacionals de primer nivell, com Thomas Toussaint, Mike Keller o Keith Dunn. Afirma que en el blues ha trobat una certa rudesa i «veritat» sobre diferents aspectes de la vida, i li ha permès créixer com a músic i com a persona: «Sobretot, el que m’ha donat a nivell personal, han estat les experiències que he viscut amb tots els meus companys, que han fet que sigui la persona que sóc ara».