Als tretze anys, una cirurgia als dos ulls el va obligar a quedar-se a casa durant una llarga temporada, sense poder llegir, veure la televisió ni practicar cap joc o esport, quedant la música com a únic entreteniment: «Vaig començar a escoltar tots els discos que hi havia a casa meva, incloent-ne un que tenia el meu pare de Sonny Terry i Brownie McGhee, que em va fascinar». L’harmònica que li va regalar el seu pare per matar el temps el va portar al blues per sempre. A principis dels anys 2000, la seva família es va traslladar a Nicaragua, d’on van acabar fugint, i en James es va establir a Barcelona el 2018 per integrar-se en l’escena local, on s’ha convertit en una figura familiar i molt apreciada. Profund coneixedor del gènere, es mostra seduït per la seva poderosa i directa capacitat de comunicació i reconeix que, personalment, és molt més que un estil que li permet desenvolupar el seu art: «M’ha donat un amor ampli per la música i un camí per navegar per la vida. És una cosa que mai m’ha deixat i una font constant d’exploració, aprenentatge i alegria».