Tot i que va fer les primeres passes musicals en l’àmbit de la música clàssica, es va educar en un ambient familiar en què la música era protagonista sense etiquetes limitadores, però on predominaven la improvisació del jazz i el blues. Va crear la seva primer blues band el 2006 i quatre anys més tard va iniciar la carrera professional com a músic acreditat al metro de Barcelona. El que el va seduir i animar a interpretar blues va ser la capacitat per expressar estats emocionals: «Vaig descobrir el sentiment del blues, que expressa una alegria partint d’una pena, com passa amb el flamenc». Bona part de les seves influències van venir de la mà del hard rock britànic i americà, amb grups com Deep Purple, Rolling Stones o Led Zeppelin, però entre els seus intèrprets favorits hi ha un ampli ventall de tons: «Des dels més càlids i suaus com B.B. King o Eric Clapton, a d’altres més temperamentals com Buddy Guy o Stevie Ray Vaughan». Es confessa amant d’un gènere del qual aprecia profundament la llibertat creativa: «El que més m’ha donat el blues, i m’ho segueix donant, és la llibertat de poder expressar-me musicalment a través de la improvisació».