Munyidor per excel·lència de la parròquia bluesera barcelonina, aquest apassionat del piano és un dels principals agitadors del blues espanyol, tant des de la perspectiva de l’organització de festivals i concerts, com de creador de xarxes culturals, associacions, festivals, mitjans de divulgació i iniciatives de tota índole. Al llarg dels anys, especialment després de la revitalització del blues barceloní de principis del segle XXI, si et giraves en un concert i miraves cap al fons de la sala, el més normal era trobar-hi la seva figura, escrutant atentament el que succeïa a l’escenari. Amant del segon pla i amb tendència a rondinar, la seva figura està lligada a molts dels esdeveniments històrics del blues, especialment als anys setanta i vuitanta a les ciutats de L’Hospitalet i Barcelona, els seus territoris naturals. És culpable i còmplice de l’existència de projectes com la Societat de Blues de Barcelona, Bad Music Blues o el Cicle de Blues & Boogie de L’Hospitalet. El seu piano ha sonat a les jams i a les sales des de fa dècades, amb una elegància i una discreció que només abandona quan es transforma en el Doctor Ventuà… però això ja és una altra història.