El seu cas és com si hagués caigut a la marmita del blues. Va viure des de petit el Festival de Blues de Cerdanyola, i es va impregnar de tots els artistes nacionals i internacionals que hi van passar, cosa que, unida a una escolta primerenca de discos de Led Zeppelin, Jimi Hendrix o Frank Zappa, el va portar inevitablement a caure de ple en la música del diable. Amb tretze anys ja feia concerts amb projecció nacional i europea, però el salt definitiu a la professionalitat va arribar amb la incorporació a A Contra Blues, la banda que el 2014 va guanyar l’European Blues Challenge i que el va projectar dins i fora del país. Contundent i espectacular, es permet circular amb desimboltura pels límits del gènere, del folk al grunge, passant pel hip hop, el soul, el jazz i el rock en els estils més variats. Atrapat per l’essència i el sentiment que es transmet amb el blues, es confessa afortunat de ser una peça activa i entusiasta de la música afroamericana a la ciutat: «Gràcies a molts grans artistes de Barcelona d’aquest gènere he pogut aprendre, i ho segueixo fent sempre que puc».