Aquest guitarrista tot terreny, capaç de moure’s amb idèntica desimboltura en el blues elèctric i guitarrer de Vaughan o Winter, l’estil Piedmont, el West Coast o el folk blues primitiu del Delta, va començar a tocar quan només era un adolescent anomenat Johnny Pedraza Pérez, i forma part de la ventrada bluesera barcelonina de mitjans dels noranta, moment en què va començar a actuar amb un trio que interpretava temes de Hendrix, Creedence o Stevie Ray Vaughan. Va arribar al blues seguint la ruta inversa des del rock’n’roll i va decidir interpretar-lo per la força i el sentiment que té, confessa ell mateix. Des d’aleshores s’ha consolidat com un dels puntals de l’escena local i nacional, amb un estil que segueix els cànons més tradicionals, sempre aportant la personalitat pròpia i amb un directe molt contundent, tant en les formacions elèctriques com en les més acústiques, especialment en el projecte a duo amb la seva companya, l’harmonicista Sweet Marta. Després de tres dècades als escenaris, segueix en evolució permanent: «El que em sedueix del blues és que no té fi, sempre hi ha alguna cosa per aprendre dins de tots els estils de blues que existeixen».