Es va enamorar a primera vista del blues amb catorze anys, quan va veure tocar en un bar un duo de guitarra i harmònica, que l’endemà es va convertir en el Carajillo Blues Trio, una formació que des del començament va decidir per l’autenticitat i l’underground: «Amb uns carrets, anàvem tocant de bar en bar sense cita prèvia». Allà es va avesar com a músic i va iniciar un viatge artístic que l’ha dut a convertir-se en una figura ineludible del panorama del blues barceloní i a tocar amb figures locals i internacionals com Joan Pau Cumellas, José Luis Pardo, Antonio Serrano, Alex Zayas, Carl Weathersby, Larry McCray o Slam Allen. La seva mestria i professionalitat l’han dut a tocar amb formacions i projectes més enllà del gènere, com La Cabra Mecánica, Chivo Chivato o Hot Swing Machine, però va ser el blues el que li va permetre expressar-se sentimentalment a través de la música: «Les escales pentatòniques són genials per expressar-te de manera senzilla, sense complexos. També em va aportar actitud».