Apassionat, impulsiu i vehement, tant dins com fora de l’escenari, va actuar per primer cop en públic quan tenia deu anys, en el vaixell que portava la seva família de Xile fins a Espanya, i des d’aleshores, segons la seva biografia oficial, ha tocat amb més de 350 bandes o artistes i fa temps que va superar els 5.500 concerts. La seva formació musical (va estudiar solfeig, piano, acordió, harmònica i percussió), unida a una visió temperamental de la música i de la vida, i a una presència escènica explosiva, l’han convertit en un dels artistes més personals i inclassificables del panorama barceloní del blues, un gènere que prefereix «lluitat i poc fet». Explica que va tenir la revelació bluesera amb tretze anys, quan va veure Ray Charles per televisió i va saltar l’espurna: «Poc després em vaig comprar un vinil doble seu, i des d’aleshores aquest disc és la meva bíblia personal». Va pujar per primera vegada a un escenari el 1978 i des d’aleshores no ha deixat de fer-ho, amb projectes propis o acompanyant músics com Carey Bell, Manu Chao, Jimmy Page o Raimundo Amador, per citar només alguns noms de referència.