Va ensopegar amb el blues quan era un marrec enganxat al rock dur, gràcies a un disc d’Eric Burdon, i estirant del fil del blues britànic va arribar als orígens i va decidir deixar d’estudiar solfeig i guitarra clàssica i submergir-se en el blues i el rock… i quaranta-cinc anys després encara segueix aquí. Va conèixer els primers companys de banda a començaments dels vuitanta, quan estudiava psicologia, i amb ells va procedir a investigar la nit barcelonina, connectant amb el circuit de pioners aficionats a la música d’arrel afroamericana i fent els primers bolos. Avui és un dels membres més veterans i actius de l’escena bluesera barcelonina, sempre enamorat d’una música de la qual el sedueix, per damunt de tot, la capacitat de comunicació: «El fet de poder contactar a qualsevol lloc del món amb gent que connecta amb el blues a l’instant i que, sense importar l’edat ni la zona geogràfica d’origen, mentre toques t’hi entens a la perfecció».