Va començar tocant i estudiant piano clàssic però, com que els camins del blues són inescrutables, a l’adolescència va caure captivat pel rock’n’roll, hipnotitzat per un dels seus representants més salvatges: Jerry Lee Lewis. Va lliscar des de ben jove pel tobogan que porta del rock al jazz, al boogie woogie i al blues, per convertir-se en el millor i més conegut representant català i de tot l’estat d’aquests dos darrers gèneres en l’àmbit internacional. Barrelhouse Chuck, Bob Seeley, Sax Gordon o Carl Sonny Leyland han estat alguns dels seus mentors i companys, i els escenaris dels festivals més prestigiosos del món, de Chicago a Malàisia, són l’hàbitat natural d’aquest artista que, a la ja demostrada virtuositat i enorme passió per la música que interpreta, hi suma el talent com a compositor d’uns temes propis en els quals combina la tradició del blues i el jazz amb les seves influències vernacles. Del blues el sedueix «la seva força expressiva, tradició, energia, ritme…» i amb ell recorre el món com a element fonamental del seu equipatge: «Sempre és allà quan el necessites, tant en els moments dolents com en els bons».