La música del diable es va creuar en el camí d’aquest harmonicista quan estudiava al País Basc, mitjançant un company de la universitat que el va temptar amb una gravació de casset amb música de Sonny Boy Williamson II i John Lee Hooker, cosa que li va canviar la vida. Captivat pel so del Mississippi, va quedar abduït per l’harmònica, un instrument que el va escollir a ell, com afirma literalment aquest músic de gust exquisit, profund coneixement del gènere i subtil sentit de l’humor, que esgrimeix a les actuacions en directe i el fa arribar a confessions molt agudes: «El blues m’ho ha donat tot, menys un compte corrent ple de pasta, una mansió i un carro molt guapo. Però això és normal, al capdavall, that’s the blues». La seva faceta d’estudiós de l’estil l’ha dut a fer classes i conferències sobre l’harmònica de blues, la seva història i evolució, sempre amb una actitud d’entrega i passió que defineix gairebé com una epifania: «El blues va connectar directament amb mi i vaig sentir la necessitat d’expressar-me a través d’aquesta música tan especial i compartir-la». A part dels grups dels quals ha format part com a fundador, ha posat la seva harmònica al servei de nombroses bandes del panorama barceloní.