Va ensopegar amb el blues als setze anys, escoltant Lightnin’ Hopkins i Bonnie Raitt, mentre imitava de forma autodidacta el que sonava en els seus discos favorits, especialment rhythm&blues. Es va submergir en la música dels cinquanta i als divuit anys, a començament dels noranta, va muntar la primera banda de rock’n’roll, amb la qual es va introduir al món musical: «Érem tots amics i ho passàvem d’allò més bé… teníem més il·lusió que coneixements, era genial». Després van arribar altres formacions i, tot i que assegura que en realitat no s’ha dedicat professionalment a la música i que el seu ofici és el de planxista i pintor de cotxes, el seu currículum no té res a envejar al de qualsevol veterà de l’escena barcelonina, en un ventall d’estils com el jump blues, el rhythm&blues més genuí, el jive o el swing, tots ells hereus del blues. És una música que el va captivar quan era un marrec: «És tan senzilla, espontània i aparentment tan bàsica, que sempre et deixa lloc per dir el que sentis amb el seu llenguatge».