Aquest bateria elegant, precís i fi, va tenir la fortuna d’escoltar blues i jazz a casa seva des que era petit, i per tant és natural que encaminés les seves passes cap al conservatori, d’on va sortir per enrolar-se a Down Home, un grup en el qual va tenir l’oportunitat d’aprofundir en un gènere que el va acabar apassionant. Va fer el primer concert pagat amb només onze anys, i tres dècades després s’ha convertit en un dels bateries més apreciats del circuit de la música afroamericana, de la qual el blues és la base que ell recomanaria conèixer i dominar als músics de qualsevol gènere: «M’encanta el blues per la seva gran varietat de possibilitats. Pot ser enèrgic i intens, però alhora suau i malenconiós. I entre aquests dos punts hi ha tota una escala de colors i de possibilitats». Amb la seva educada amabilitat afirma que el millor que li ha donat el blues és la interacció amb altres músics: «La possibilitat de trobar-nos a qualsevol lloc del món i dir: Toquem?».