Aquest bateria elegant, precís i fi, va tenir la fortuna d’escoltar blues i jazz a casa seva des que era petit, però va encaminar les seves passes cap al conservatori, d’on va sortir per enrolar-se a Down Home, un grup que, com confessa ell mateix, tocava una barreja explosiva de blues i swing i on va tenir l’oportunitat d’aprofundir en un gènerae que el va acabar apassionant. Va fer el primer concert pagat amb només onze anys i tres dècades més tard s’ha convertit en un dels bateries més apreciats del circuit de la música afroamericana, de la qual el blues és la base que ell recomana conèixer i dominar a tots els músics de qualsevol gènere: «Del blues m’encanta la gran varietat de possibilitats que té. Pot ser enèrgic i intens, però al mateix temps suau i melancòlic. I entre aquests dos punts hi ha tota una escala de colors i possibilitats». Amb la seva amabilitat acostumada, assegura que el millor que li ha donat el blues ha estat la interacció amb altres músics: «La possibilitat de trobar-nos a qualsevol part del món i dir… Toquem?».