La seva inquietud per explorar nous i diversos territoris culturals i musicals el va acabar conduint fins a les arrels de la música afroamericana: «Així vaig trobar el blues, que, venint del jazz, m’esperava en una cantonada per fer-nos amics», explica ell mateix. Toca el baix des dels vint anys i va ser l’històric guitarrista Amadeu Casas qui li va proporcionar les primeres oportunitats com a músic professional, gairebé un parell de dècades enrere. Molt coneixedor del gènere i amant d’un blues d’ampli espectre, de Robert Johnson i Freddie King a Keb Mo o John Mayer, ha acompanyat en les últimes dècades el bo i millor del gènere a Barcelona, la ciutat en què s’ha fet un lloc i s’ha envoltat del millor que, segons confessa, li ha donat la música: els amics. Sobre l’estil que un dia va decidir tocar, confessa que li agrada absolutament tot, especialment la capacitat de transmissió d’energia, sentiments i conceptes: «El ritme i l’harmonia previsibles, i al mateix temps hipnòtics, que t’atrapen en un mantra, i d’altra banda, el llenguatge melòdic i poètic que s’estén, pràcticament, per tota la música popular actual».