En el seu cas, la inspiració inicial la va posar la música de John Mayall, que li va descobrir l’harmònica i el blues. Va aprendre a tocar de forma autodidàctica escoltant discos i va començar a tocar en públic el 1992, als vint-i-quatre anys. Malgrat que no es considera un professional perquè no es dedica exclusivament a la música, forma part inesborrable de la història del blues barceloní, tot integrant l’onada de pioners que van impulsar la música afroamericana a la ciutat a principis dels anys noranta. Prenent com a referents els clàssics absoluts del gènere, i amb un estil i una empremta molt personals, va mantenir en actiu durant gairebé tres dècades un dels projectes més genuïns de la nostra escena, The Midnight Rockets, la banda que va crear juntament amb Xavier Curto a mitjans dels noranta. Al llarg dels anys, ha mantingut sempre una actitud discreta però sense concessions: «El blues és un sentiment pur si el descobreixes, i t’adones que és la base de molts estils de música. Sense el blues, no haurien existit el soul ni el rock‘n’roll».