Pianista de formació clàssica, es va deixar seduir per la improvisació del blues i la seva capacitat de dur l’emoció al límit. Es va submergir en el gènere practicant una arqueologia musical que la va conduir dels discos de Ray Charles del seu pare i el rock dels Rolling Stones fins a la música de Memphis Slim, Katie Webster, Sister Rosetta Tharpe, Nina Simone, Wynona Carr o Otis Spann, per citar una petita part del seu particular santoral sonor. Artista i dona de cultura profunda, musical i de l’altra, fa gala d’un elegant domini instrumental i d’una veu subtil i captivadora, a més de posseir una discreció inusual i una militància bluesera que la van dur a presidir la Societat de Blues de Barcelona entre 2010 i 2016. Comparteix el seu coneixement del blues i de la música en general amb els seus alumnes de Llenguatge Musical i Piano. El seu sobrenom concreta una vinculació entre allò que és profà i allò que és diví, procedent dels anys en què va tocar el piano a l’església de l’escola religiosa on va estudiar i on va fer la primera aproximació al gòspel, seguint la dualitat entre el púlpit i l’escenari pròpia de la música d’arrels afroamericanes, o com ella la defineix: la música en blanc i negre.