És una de les integrants més joves de l’escena bluesera barcelonina, a la qual va arribar després de passar per l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu, on Joan Chamorro li va mostrar el camí, i per l’Escola de Blues de Barcelona, on va començar a foguejar-se en la música d’arrels afroamericanes, després d’una primera experiència als escenaris amb un parent proper: l’ska. De referents eclèctics, que van des de Janis Joplin a Nick Curran, passant per Amy Winehouse, The Black Keys o Joy Division, la seva forta personalitat escènica i la vibrant energia del seu saxo la converteixen en una de les promeses més fermes aparegudes a l’escena bluesera de principis del segle XXI. A l’escenari busca gaudir de l’espectacle, interactuant amb el públic. La seva mirada intel·ligent es torna encara més incisiva en explicar la causa de la seva connexió amb el blues: «Com tota música, et permet expressar, però en el meu cas m’ofereix un llenguatge en el qual em sento més còmoda per transmetre. I gràcies als professors i als professionals que m’han envoltat, he sabut apreciar i estimar el gènere, el seu swing, el groove, la manera de “caminar” i la seva història».