És un dels guitarristes més eficaços i brillants, i al mateix temps més discrets, de l’escena bluesera barcelonina. A l’adolescència va abraçar el rock’n’roll dels cinquanta, sense saber que s’estava lliurant a la música del diable. Bussejant en els orígens va trobar un so, una manera de tocar i de cantar que el van noquejar: «Va ser una passada. Mai havia escoltat una cosa semblant. No sé si el vaig elegir o ell em va elegir a mi, però vaig saber de seguida que volia intentar fer allò. I encara ho continuo intentant». De tracte afable, reservat a l’escenari i brillant en l’execució musical, va començar a tocar professionalment responent a un anunci on buscaven un guitarrista, i allà va coincidir amb Blas Picón, al qual ha escortat musicalment des d’aleshores, tot i que també ha col·laborat amb la majoria dels referents de l’escena barcelonina. Els seus pilars musicals van des de Blind Lemon Jefferson als Rolling Stones, i inclouen un ampli ventall de guitarristes de tots els gèneres hereus del blues, una música que el va atrapar, segons les seves paraules, pel so, el vessant salvatge i la llibertat d’improvisar: «M’agrada el so antic; les coses massa produïdes i boniques no fan per a mi».