El seu apropament al blues és paral·lel a les primeres passes musicals: «Va ser gairebé el primer que vaig aprendre a tocar amb la guitarra. Després vaig començar amb el contrabaix, vaig aprofundir en el jazz i des de llavors he anat combinant els dos estils i els dos instruments». Aquesta versatilitat l’ha convertit en una peça essencial del panorama de la música afroamericana des que el 1994 va entrar a formar part de La Locomotora Negra, la històrica banda catalana de jazz, on es va convertir en músic professional. Enamorat «del so, el llenguatge, el feeling i fins i tot la iconografia» de la música negra d’arrel, aquest virtuós de les cordes ha desenvolupat a més una important faceta educativa com a professor de música i il·lustrador de llibres de text, al llarg d’una carrera en la qual s’ha relacionat amb els artistes nacionals i internacionals més rellevants. Amb la inspiració de Ray Brown, Big Bill Broonzy, Brownie McGhee o Josh White, després d’un llarg recorregut professional, la música d’arrel afroamericana li ha deixat una empremta personal: «L’oportunitat de conèixer gent molt especial i de poder tocar amb ells. Connectar a través de la música».