El blues es va creuar en el seu camí encarnat en la figura del seu germà Cesc Miró, el trompetista de The Big Jamboree, que el va convidar a incorporar-se a la banda després que comprés el seu primer saxo baríton. Com explica ell mateix, no va ser una decisió, va ser una oportunitat. En les dues primeres dècades d’aquest segle, ha acompanyat amb el seu baríton els artistes més destacats de l’escena barcelonina, com Wax & Boogie, Emma Fernández o Chino Swingslide & The Big Bet. Enamorat del rhythm&blues clàssic dels anys quaranta i cinquanta: «El més negre, amb una bona secció de vents, la base rítmica, un piano i una guitarra una mica trencada, em torna boig». Amb els referents ben ancorats en els clàssics com Louis Jordan, Leo Parker o Big Jay McNeely, afirma que el millor regal que li ha brindat la música ha estat gaudir de l’amistat dels professionals que ha anat coneixent pel camí, col·laborant-hi també com a arranjador: «Jo sóc de la gent. Els projectes m’agraden no tant per les cançons, sinó per com són els meus companys i com m’enlluernen amb el seu art».