És un membre avantatjat de les últimes fornades d’instrumentistes arribats al blues barceloní, en el qual es va endinsar de la mà de Chino Swingslide, que el va guiar pels camins del blues tradicional, el jump blues i el rhythm&blues. Enamorat de la música des dels catorze anys, quan va començar a tocar en grups d’amics, orquestres i bandes de tota classe, es reconeix en plena fase d’aprenentatge i exploració d’un gènere del qual es confessa seduït per la seva «eterna senzillesa dins d’una enorme complexitat, en general, i per l’estil growl del saxo, en particular». El seu entusiasme, la seva curiositat i ganes de treballar, l’han dut a participar en poc temps en nombrosos projectes de músics que, fins fa només uns anys, admirava com a referents. Segons la pròpia confessió, és estrany que deixi escapar una proposta de col·laboració, i no precisament per manca de criteri, sinó per pur afany de coneixement i amb un esperit obert i i entusiasta que el fa afirmar que la seva millor contribució a un projecte musical és «aportar bon ambient de feina i implicació. I la meva millor arma dalt de l’escenari és sens dubte el meu saxo».