Cantant i actriu amb moltes taules, a més d’excel·lent narradora, fa servir la poesia botànica per explicar el seu camí en el blues: «Va germinar en mi com una mala herba al marge d’un camí molt transitat. Aquí va néixer la necessitat de cantar amb força com si no hi hagués cap altra opció, sense temps per a la reflexió i sense motiu». Durant uns anys va ser una «observadora privilegiada i temorosa», segons la seva definició, fins que el 2011 va decidir fer un cop sobre la taula i va gravar el seu primer disc, When I met the Blues, que va ser el tret de sortida d’una cursa en la qual sempre ha estat acompanyada per Flavio Rigatozzo, Tota. Professional de llarg recorregut en les disciplines més diverses, incloses les de cantant de repertori i musicals, confessa que el blues l’atrapa, la interpel·la i la provoca. Mostra obertament el compromís amb el punt de vista femení del blues i la predilecció per les artistes que s’expressen lliurement, inclassificables, autèntiques, amb un compromís profund amb l’emoció, i creu profundament en el poder de la música: «Crec que millora les persones, les allunya de retrets i preocupacions, les connecta amb el present, desperta l’empatia i crea comunitat».