Tot i que forma part de l’última fornada de joves arribats al blues comtal, retrocedint en el temps des del heavy metal que encara l’apassiona, s’ha submergit en el esperit més roots del blues, en el seu vessant més profund i rural, gràcies a companys sorgits de l’entorn de l’Escola de Blues de Barcelona, com Hèctor Martos i Oriol Fontanals, que a més li van descobrir un instrument tradicional, el washboard, amb el qual s’ha revelat com un intèrpret consumat. La seva immersió en les arrels del gènere l’han portat a trobar-se especialment còmode en l’escenari dels seus ancestres musicals, el carrer, des del qual s’ha projectat als clubs de la ciutat. L’admiració per mestres com Washboard Sam i bluesmen com Blind Willie McTell, Bo Carter, Big Bill Broonzy o Blind Blake, no l’impedeix ser un producte intel·ligent del seu temps i rastrejar el blues en el funk, el rock o el hip-hop, un estil en el qual també va fer les primeres passes com a bateria. Seduït per la seva raó de ser i per allò que el va propiciar, del blues li atrau la seva força com a vehicle d’expressió per a persones oprimides «que sovint duien vides que posen els pèls de punta».