La seva imatge impol·luta darrere la bateria s’ha convertit en les dues darreres dècades en un element indissociable de l’escena bluesera barcelonina. Diu la llegenda que, en un concert solidari de la Nit dels Innocents, ell va dur el pes de la percussió en cinc de les set bandes que hi van tocar. Va arribar al blues transitant els camins del rock’n’roll a la nit barcelonina de finals dels noranta, d’una forma natural, atret per «la seva intensitat, dinàmica i sensualitat, i l’enorme riquesa que s’amaga darrere la senzillesa aparent». Seguint les passes dels seus mites de capçalera, com Fred Below, Odie Payne, Ted Harvey o Richard Innes, aquest músic infatigable ha posat la seva bateria al servei de més de trenta bandes, entre les que figuren les més destacades del blues català i espanyol, a més d’unes quantes figures internacionals. Un home de maneres afables que reserva la passió i la serena contundència per interpretar una música que li ha permès guanyar-se la vida, conèixer el món i somiar; però també li ha dut desil·lusions, traïcions i sacrificis en un univers tan passional com el blues.