Es va incorporar a la primera fornada de músics de La Cova del Drac a mitjans dels anys vuitanta, després d’amarar-se de discos de blues a l’adolescència i d’assistir a un concert de Memphis Slim i JB Hutto & The New Hawks al Palau de la Música. En aquell moment ja havia fundat amb el seu germà Albert el grup de la seva vida, Brighton 64, el primer disc dels quals es titulava precisament Barcelona Blues. Des d’aleshores ha estat enganxat a la música afroamericana: «Es va convertir en una obsessió. He estat intèrpret de blues només de manera intermitent, però tots els meus projectes han tingut unes fortes arrels blueseres». Atrapat per «la cruesa de la música i de les lletres, el so, les històries i la biografia dels seus intèrprets», després de més de quatre dècades trepitjant escenaris continua enamorat d’una música que li ha donat pràcticament tot: «Un món paral·lel, un pou infinit de coneixement que em fa íntimament feliç».