En el seu cas, el camí invers va ser el de l’ska i el punk fins a la música d’arrels, per acabar convertint-se en el principal referent d’una de les expressions més genuïnes i tradicionals, i alhora més escasses, del blues: el one man band. Va començar el seu camí en solitari al 2006, actuant com a cantautor de temes que bevien de molts estils diferents. Després de diversos projectes personals i amb banda, el 2015 reprèn la seva carrera individual, submergit en el blues, el folk i altres estils d’arrel nord-americana, a la qual cosa va sumar l’interès per la construcció d’instruments casolans, tot consolidant el seu projecte. Amb una contundència musical, una presència escènica imponent i un repertori, en català i anglès, amb contingut social i cítrica ironia, és una de les figures més singulars de la nostra escena de blues, una música que li va arribar amb la sinceritat dels grans mites del Delta com Son House o Robert Johnson, i de la qual el sedueix, sobretot, «aquest so natural i cru, sense filtre i directe».