Aquest artista de biografia inabastable (ha format part de més de vuitanta bandes en trenta anys de professió) va mamar el blues d’una forma gairebé literal: «Vaig créixer escoltant-lo en la veu de la meva mare, que m’ensenyava a través de cada acord com aquest gènere portava en les seves notes tant la vida com la mort». Va arribar a Barcelona amb tretze anys, deixant enrere l’allargada ombra de la dictadura, va començar la seva trajectòria professional als disset i es va enamorar del blues per la seva força emocional: «Sempre vaig somiar a ser un bluesman, com si aquelles velles gravacions que els meus pares guardaven a la sala d’estar fossin el meu destí». A més d’un llenguatge per expressar emocions, el blues li ha proporcionat un refugi íntim i una connexió amb l’ànima d’una comunitat: «Cada vegada que pujo a l’escenari, sento que pertanyo a alguna cosa més gran, que estic honorant aquells que van venir abans que jo i que van compartir les seves veritats a través de la música».