El contrabaix va ser la brúixola que el va conduir al blues surant les aigües turbulentes del punk, el surf i el rockabilly, sempre cercant les arrels en la música. Va arribar a Barcelona el 2005 i va pul·lular per diversos projectes, però no es va instal·lar definitivament a la ciutat fins el 2011, l’any que va començar a tocar professionalment amb l’harmonicista Fredy Garcia. Dos anys més tard, amb Agustín Blesa, va muntar Las Balas Perdidas, un dels projectes més singulars del blues barceloní en els darrers anys. Amb el seu instrument com a contundent eina de treball i el sentit de l’humor com a carta de presentació personal, aquest contrabaixista es rendeix davant la subtilesa i la força del gènere: «Hi ha una certa melangia implícita en el blues, que quan es combina amb la llavor del rock’n’roll, es torna, per a mi, irresistible». Sense abandonar el vessant més agrest, que li permet transitar per altres estils de la música afroamericana, ha trobat en el blues la manifestació de la seva faceta més íntima: «Un lloc des del qual expressar sentiments contradictoris, de perdició i frenesí».