El piano de la seva germana i una guitarra elèctrica dels seixanta regal d’un amic del seu pare, amb la qual va interpretar per primera vegada una versió de Stevie Ray Vaughan, van ser els graons del destí que va recórrer fins a arribar al blues un jove Tòfol, que descobria en els programes musicals de televisió pioners del gènere com Big Mama Montse, Amadeu Casas o Víctor Uris. Va començar a pujar als escenaris als quinze anys i des de llavors ha recorregut un camí vertiginós que l’ha dut a col·laborar en els projectes dels seus antics referents musicals i a convertir-se en una figura emergent del nostre panorama blueser, com demostra la seva elecció per representar el nostre país a l’European Blues Challenge del 2025. Tot i que el domini instrumental li permet transitar per tots els estils de la música afroamericana, té una relació filosòfica i intimista amb el blues: «Des del principi vaig sentir que podia connectar fàcilment amb el llenguatge del blues i que per a mi tocar aquest gènere era molt semblant a meditar. Actualment, tocar blues és l’única manera que tinc d’aturar el soroll del meu cap».