Forma part del grup de pioners del blues barceloní que van créixer amb Cream, John Mayall o Jimi Hendrix. A la seva ciutat va començar escoltant formacions com Màquina!, Vértice o Toti Soler: «Ho feia sense saber que allò era blues. També Quico Pi de la Serra, que a les seves actuacions feia un homenatge a Big Bill Broonzy». Va començar a actuar a principis dels setanta, però va ser el seu encontre amb Vicente Zúmel el que el va dur a la música d’arrel afroamericana. «Em va convidar als seus grups de blues i a mitjans dels 80 vam formar la seminal Harmònica Zúmel Blues Band, integrada pel mateix Zúmel, Carles Slide Nadal, Julian Garcia, Pere Sabaté i jo mateix». Són les primeres passes del blues comtal i els recorda amb precisió nostàlgica: «Vam fer grans actuacions i jams on s’hi sumaven August Tharrats, Big Mama Montse, Ricky Gil, Amadeu Casas o Carlos Segarra, per exemple, i vam tenir l’honor de compartir escenari amb figures com Memphis Slim, B.B. King, Champion Jack Dupree o Maurice John Vaughn. I des d’aleshores segueix enamorat de la senzillesa aparent però profunda d’un gènere del qual valora especialment la capacitat de connexió: «Poder tocar amb gent i comunicar-te a l’instant sense gairebé conèixer-nos i veure que la música flueix i t’entens a la perfecció».