Malgrat el fet d’haver nascut a la ciutat que va projectar el blues al món, la Tori va descobrir el gènere en un juke joint de Florida, quan era una jove universitària. Durant uns mesos va ser l’única persona blanca i de menys de cinquanta en aquell local en el qual va absorbir les essències de la música afroamericana. Va començar a cantar amb disset anys, va gravar el primer disc amb divuit i amb vint-i-un va decidir dedicar-se professionalment a la música. Des d’aleshores, ha tocat en vint-i-quatre països i ha gravat set àlbums, un grapat de singles i un parell d’EPs. Fins i tot va muntar un segell propi, Glass Mountain Records, després d’una mala experiència amb una discogràfica, en una clara mostra de la independència i la fermesa de caràcter d’aquesta artista. Sempre liderant els seus projectes, col·laborant i aprenent dels grans músics que l’han acompanyat, el 2011 es va instal·lar a Barcelona, on va engegar la seva fusió de rock, blues i flamenc, músiques que considera agermanades en l’origen i per la gent que les va crear «lluitant per la vida als marges de la societat». La força de la seva posada en escena, el to irònic i la capacitat musical versàtil, l’han convertit en una figura habitual de nombrosos festivals europeus, cosa que compagina amb la seva activitat com a productora, conferenciant i col·laboradora activa de causes solidàries.