Aquest enginyós i polifacètic harmonicista va tenir amb el blues un amor a la primera bufada, amb una harmònica que va abandonar a l’adolescència i va retrobar amb vint-i-cinc anys, quan es trobava en ple enamorament de la música negra. De petit escoltava grups de rock com els Rolling Stones, Deep Purple o Led Zeppelin, però va resultar que les cançons que li agradaven més d’ells, sense conèixer el blues, eren les més blueseres. Va pujar per primera vegada a un escenari de manera seriosa, si és possible dir-ho així, el 1991, i ha desenvolupat una carrera fonamentada en unes lletres carregades d’ironia, humor, enginy encomanadís i en castellà, cosa que va donar identitat pròpia al duet que va tenir durant vint anys amb Jose Bluefingers, convertint-los en figures habituals en tots els festivals del país, i que ha perllongat amb el seu nou company, César Canut. La seva habilitat amb l’harmònica, la descaradura escènica i la capacitat d’adaptació musical l’han dut a aconseguir coses com que una jota soni amb total naturalitat en un festival de blues. Amic de passar-s’ho refotudament bé amb els seus amics, confessa que gaudeix de tots els moments que li ha donat el blues, «perquè els bluesers, tot i que som una mica bandarres, també som, en general, molt bona gent».